D’aquest projecte, en va sorgir un edifici de planta baixa i pis. El taller del propietari es va ubicar a peu de carrer, on hi treballarien tres generacions d’impressors de la mateixa família. Van treballar-hi fins als anys 40 del segle passat i van destacar per ser pioners amb fotogravats i la qualitat de l’aplicació del color. El pis feia les funcions d’habitatge familiar.
La façana és d’estil neogòtic, i s’aprecia una coloració blavosa en les ornamentacions, majoritàriament florals. Al vestíbul principal s’hi poden veure figures de rèptils. Destaca també el treball de ferro forjat.
Uns anys més tard, la casa va guanyar en alçària. Va ser el gendre de Domènech i Montaner, Francesc Guàrdia, el responsable de la reforma. Hi va afegir els tres pisos i va fer créixer en alçària les torres laterals. També va situar una galeria correguda al pis de dalt, seguint la forma de la tribuna del pis principal. La intervenció és fidel a l’estil original i hi manté una total coherència formal.Actualment hi ha la botiga Cubiñà de mobles de disseny.
L’any 1980, l’arquitecte Cristian Cirici va dirigir la rehabilitació de l’edifici, que va ser guardonada amb el Premi Nacional de Restauració.
