Una cinquantena d’instantànies representen el carrer com a escenari de protesta i com a través de les associacions ciutadanes es poden produir canvis socials. 
Les fotografies han estat realitzades per alumnes i ex-alumnes de l’escola de l’institut i han estat preses entre el 15 de maig del 2011 fins a les eleccions municipals del maig del 2015

L’Eixample és un dels districtes amb més persones grans de la ciutat i on hi viuen més de soles. Els casals de gent gran són equipaments destinats a la integració i a la prevenció de l’aïllament social d’aquest col•lectiu. Per això, un dels objectius del govern del districte és complir amb la demanda de més places que els fan les associacions de veïns dels diferents barris.

El nom del Cafè d’Alícia és una picada d'ull al món dels llibres i del teatre, que ha inspirat la proposta de l'espai. Al•ludeix al conte d’’Alícia al país de les meravelles’, de Lewis Carroll. En el conte es descriuen espais màgics que sembla que estiguin fora de la realitat,  com el Cafè d’Alícia, que vol oferir una petita bombolla d’intimitat i literatura en la rutina diària dels veïns.

El posicionaments dels comerciants del carrer de Provença e l’Esquerra de l’Eixample és clar, no volen la solució a mitges que l’Ajuntament ha aplicat. Prefereixen un model de rambla que la solució actual perquè asseguren que els treu visibilitat, no garanteix la mobilitat de vehicles i tampoc no soluciona els problemes d’aparcament, ni pels passavolants ni per als residents.