És el primer mercat que es va construir fora de les antigues muralles i es va fer ben gran amb la idea que pogués abastir tota la ciutat. El va dissenyar l’arquitecte municipal Rovira i Trias i l’execució va anar a càrrec de la Maquinista Terrestre i Marítima. Un gran exemple de l’arquitectura del ferro que va costar 200.000 duros i que es va inaugurar el 1882.
JORDI FONT, documentalista de l'arxiu de Sant Antoni
“El mercat es diu Sant Antoni perquè hi havia el portal de Sant Antoni o de Cardona. El nom principal és Sant Antoni perquè hi havia el convent dels antonians, que és on està l'Escola Pia actualment i és el que dóna nom al mercat. “
Algunes de les primeres parades que van obrir van ser els Almacenes la Esperanza o la parada de toro de lídia. Hi ha documents que acrediten que els encants ja existien a la zona quan es va aixecar el nou mercat.
JORDI FONT, documentalista de l'arxiu de Sant Antoni
“En els inicis del mercat ja hi havia en el barri encants hi havia encants en alguns dels camps, en alguns dels llocs. Posteriorment, veiem documentat que hi ha uns mercats del Belaire que es feien abans de les muralles els diumenges, la gent venia a buscar olles, plats i algun llibre de l'època. “
Ara el Mercat de Sant Antoni l'integren tres mercats: el del Fresc, el dels Encants i el Dominical del Llibre. Junts han articulat la vida comercial i social del barri i són un punt d'unió entre l'Eixample i Ciutat Vella.
