Recull imatges fetes per dones que tenen relació amb l’Eixample, ja siguin aficionades, amateurs o professionals, al llarg del segle XX i fins als anys 80, i ho hagin fet de manera esporàdica o continuada.
Un dels objectius d’aquest projecte expositiu és superar la jerarquia de gènere que ha condicionat la pràctica i l’estudi de la fotografia, i ha privilegiat les pràctiques masculines així com els gèneres artístic i periodístic. També recull que els estudis de fotografia, si són escassos en dones la dècada dels 50 i 60 han anat creixent amb el pas dels anys i ara en són majoria.
L’exposició vol rescatar les pràctiques fotogràfiques femenines, també les de caràcter domèstic, perquè tradicionalment no han estat tan estudiades com les fetes per homes i en especial en els àmbits artístic i o periodístic. Des d’una perspectiva de gènere, les comissàries s’han fixat en la relació de les dones amb la càmera.
Lourdes Delgado, comissària - “Un recorregut des de les primeres fotografies domèstiques que podríem dir no eren fetes en estudi, que serien les fetes amb photomaton, que estem parlant dels anys 30, i com les dones interactuaven, jugaven, sortien de l’estudi i ja jugaven amb el tipus d’imatge que volien representar”.
Aquestes pràctiques es van estructurant al llarg del segle XX. En destaquen els grups d’amics i les escenes familiars. La Francesca, que ha cedit les seves fotos al projecte, reviu l’etapa dels seus 15 i 16 anys amb les imatges seleccionades per a la mostra.
Francesca Portolés Brasó, fotògrafa - “Amb el meu pare també vaig fer un viatge a Marsella i hi ha una fotografia d’ell i també una altra que està reposant llegint el diari. Vull dir, és que ho captava tot, o sigui anava amb la càmera i ho captava tot”.
Altres àmbits de la mostra s’ocupen de la fotografia amateur i de l’artística i professional. A finals del segle XIX, normalment ho feien als estudis de pares o marits, però a partir dels anys 30 ja es troben dones estrangeres exercit fotoperiodisme a Barcelona.
Núria F. Rius, comissària - “I després dones que s’introdueixen al món del fotoreportatge social, dones que entren al món del cinema a fer la foto fixa que es diu, com la Colita per exemple, a la vegada que comencen a treballar com a fotògrafes documentals”.
Àngels Calafell va comença amb 12 anys i va ser de les primeres a treballar en reportatge social de la mà del seu pare, a Tàrrega. Als cinquanta va obrir estudi propi a la Rambla de Catalunya. La mostra es pot veure a La Casa Elizalde fins al 25 d’octubre.
