L'exposició tracta principalment de les polítiques de desigualtat al voltant de la dona i els subjectes subalterns. Tot i que les tres autores formalitzen els seus processos i treballs de manera molt diferent, la comissària ha intentat trobar coincidències, diàlegs o relacions entre les seves peces.
Alexandra Laudo, comissària - “Una qüestió que trobem en totes elles és un interès per revisar els grans relats, per exemple la història de l’art (...) Hi ha una voluntat de revisar aquestes imatges, de com s’ha representat la dona en la història de l’art i replantejar-les, qüestionar-les.”
Un altre fil conductor de l'exposició són les qüestions relacionades amb els complements o accessoris, com les pintures de Margaret Harrison o aquesta peça de María Acha-Kutscher, un recull de retrats, imatges d’accions o cites de diferents autores que s’han apoderat de complements o actituds associades a la masculinitat per reivindicar la seva imatge. És una de les obres militants de la mostra.
Alexandra Laudo, comissària - “Parlen de la lluita activa i activista de la dona per defensar els seus propis drets i de la manera de vegades també creativa o disruptiva amb la qual s’ha confrontat a certes normatives.”
Un exemple n’és també aquest projecte de Núria Güell, que és una resposta a les insinuacions de caire sexual que li feien uns policies a l’Havana. Güell documenta aquest abús de poder i converteix la seva posició de feblesa en una plataforma combativa. La mostra es pot veure a la galeria ADN fins al 14 de novembre.
