Fa 15 anys que va deixar el banc en què treballava per obrir World Music, un establiment dedicat a la música i al cinema, enfocat al col•leccionisme, en concret dels grups mítics del 60, 70 i 80 i al disc d’ocasió. La seva companya, Carme Cuñado, és la seva mà dreta.
World Music està al carrer de Rosselló, 201.
La meva passió per la musica comença pràcticament als setze anys, que vaig començar a conèixer grups, agafar lp´s, discos, amics...i des d’aquell temps fins ara no ha parat.
Em va enganxar el moviment de la música americana... els Doors... els Who... grups mítics.
Era una època que no tornarà, era una època daurada, amb els grups amb molta imaginació, hi havia molta imaginació tots els grups creaven un estil.
Totes les bandes mítiques creaven i tenien imaginació. Jo anava descobrint estils, anava descobrint noves formes musicals. Deia, no he sentit aquesta música fins aquet moment. Per exemple, un disco que em porta molt records és l’increïble "stiky fingers" dels Stones, que per cert, aquí a l’època franquista ho van prohibir perquè es veia una bragueta d’Andy Warhol.
Aquell disc tenia temes com el "brown suggar" que jo no havia sentit mai aquesta sonoritat.
Penso que la música, suposo que continua, jo no la segueixo, procuro estar al dia de nous grups, "Vetusta morla", grups actuals, Radiohead, però penso que tot el que em diuen aquets grups a mi ja m’ho han dit fa trenta o quaranta anys, és trist de dir-ho però és així, i estic com deia una cançó mítica d’un dels meus grups preferits que és Jethro Tull: living in the past, yo vivo en el pasado, i soc feliç.
Barcelona homenatja Roser Capdevila per contribuir a la coresponsabilitat
