TV Eixample · 93 265 00 34

La Ferreteria Llanzà és un establiment singular, que va obrir les portes a Barcelona l'any 1928. No és fàcil de veure, una petita botiga enmig del passeig de Sant Joan, però val la pena fixar-s'hi. El seu propietari, nét i fill dels fundadors, conserva la botiga sense canvis. No només manté el primer aparell de telèfon, les primeres balances, o les lleixes construïdes amb fusta reciclada, sinó també la mentalitat. Pel seu propietari és molt important el servei que es dóna al client, aquí no trobareu els paquets embossats de claus o cargols, sinó que es venen per unitats o a pes. L'època no és bona pel negoci, perquè han desaparegut molts tallers a la ciutat, però els Llanzà han viscut moments difícls abans, a la porta d'entrada encara hi ha seqüeles d'una bomba que va esclatar a l'altura del carrer d'Aragó durant la guerra.

Sóc Jaume Llanza Alonso i sóc el propietari d'aquesta botiga i des de l'any 1928 és oberta.
Jo sóc el fill dels fundadors.
Tenim tota mena de material, de tornillatge, eines i tot això.
Treballàvem per als manyans i molt material de construcció, molts tornillatges, i remache i tornillo, i panys per portes.
Ara ens dediquem més aviat al particular, el que pasa es que hi ha tallers però hi ha pocs a Barcelona.

Durant la guerra, estava el meu pare, hi havia aqui un amic del meu pare, el meu pare havia passat una pulmonia i portava una boina, això és el que em va explicar, i van sentir les sirenes, van sortir cap a fora i van tornar a entrar i en tornar a entrar es van canviar de posició, i llavors va ser quan van caure les primeres bombes d'aire comprimit i l'amic del meu pare el va agafar
i el va tallar per la ingle i va quedar mort a l'acte.

Hi a la marca aqui a la porta, hi ha un triangle, que encara es veu la marca de la metralla.

Aquestes caixes són d'origen, sempre han estat iguals totes aquestes caixes. Es manté igual.

El que és lletra redondilla era del meu germà, el meu germà la feia.
El temps ha passat, el meu germà va morir i ja no vam tenir ganes de reformar.

Perquè, sinó, saps que passa, que en bosses ocupa molt de puesto . Si ve una persona i vol un cargol, un cargol, si vol deu, deu, en canvi en bosses s'han de quedar vint o trenta, i això a la gent aixo també no li agrada.