Susana Solano és una de les escultores de Barcelona més ben representades en la col•lecció Suñol. Amb aquesta mostra es posa de relleu el paper que aquesta va tenir en la renovació de l’escultura a Barcelona durant els anys 80.
La diversitat dels materials i la condició d’objectes de gran dimensió, dóna un aire de proximitat a les escultures de Solano.
El seu llenguatge és alhora personal i universal i té a veure amb la memòria dels llocs i dels propis materials. A partir de les experiències personals, Susana Solano (Barcelona, 1946) explora les relacions de les persones amb els espais naturals o construïts. I s’interessa tant per la part superficial de les peces com de l’interior i les estructures que la sostenen.
El títol, Vol rasant fa al•lusió a l’horitzontalitat de les peces que es mostren a l’exposició i que es despleguen per les sales, arran de terra. Es pot veure al primer pis de la Fundació Suñol fins al sis de setembre.
Amb altres noms com Juan Muñoz, Jaume Pensa o Sergi Aguilar, Susana Solano ha protagonitzat la renovació de l’escultura espanyola dels anys vuitanta. La seva obra, especialment durant aqueslla època, ha estat present a certàmens com la Documenta de Kasel, la Biennal de Venècia o la Biennal de São Paulo. El 1988 va rebre el Premi Nacional d’Artes Plásticas.
Susana Solano és una de les renovadores de l’escultura dels anys 80 i tot un referent en el panorama barceloní d’aquells anys. Les seves propostes agosarades van connectar amb els corrents més subjectius que s’iniciaven, deixant enrere l’abstracció.
01:42
Sergi Aguilar, Director de la Fundació Suñol
Perdre l’abstracció i jugar el món objectual i el món, jo diria molt més personal a nivell d’objecte, d’objecte viscut. Penso que la Susana té molt d’això. L’escultura agafada des del punt de vista de la memòria i l’objecte, i no tant d’objecte petit sinó de cosa, la cosa, la cosa del recinte, dels habitacles, l’utillatge, gran dimensió...
Solano destaca també per la diversitat de materials amb què treballa -com el ferro, el vímet o el cordill- i per la capacitat de proposar escales de gran dimensió que estableixen un diàleg amb l’espai que les conté. Però entre tots els registres de Susana Solano, l’exposició a la Fundació Suñol en destaca l’horitzontalitat.
04:12
Sergi Aguilar, Director de la Fundació Suñol
Vam saltar-nos la idea de cronologia o temàtica i vam agafar més la idea de concepte: són baixes, van arran de terra, són aquesta mirada des de dalt, a vol d’ocell. I a partir d’aquí s’articula tot un discurs amb diferents moments de la seva carrera.
La mostra, amb el títol de Vol Rasant, és una bona oportunitat per entrar en l’univers de l’escultora Susana Solano, un dels exemples més rellevants de com en el segle XX l’escultura perd la jerarquia i s’expandeix per l’espai des del terra.
