En els darrers anys els Imams s’han convertit en figures controvertides i ocupen un paper central en el debat que s’elabora en el nostre país sobre la integració dels col•lectius musulmans. És per això que la Fundació Jaume Bofill va encarregar al antropòleg Jordi Moreras un estudi per conèixer i esclarir alguns interrogants sobre els perfils dels imams musulmans que exerceixen a Catalunya. Aquest informe acaba de veure la llum sota el títol Imams de Catalunya publicat per Edicions 62.
Aquest estudi és el primer que es realitza a Catalunya i Espanya específicament sobre la figura dels imams. La recerca s’ha basat en trenta-dues entrevistes amb imans de Catalunya i una trentena més amb reponsables comunitaris i altres tècnics i experts en el tema. El treball posa de relleu, entre d’altres conclusions, que la percepció que tenim del paper dels imams no es correspon al paper que realment tenen a les seves comunitats.
El perfil dels Imams de Catalunya correspon a un home de mitjana edat, d’entre 45 i 50 anys, amb preparació per fer d’imam, que porta anys vivint al nostre país però que en alguns casos la seva integració a nivell lingüístic és limitada
Pel que fa a l’entorn laboral d’aquest col•lectiu, una de les conclusions que destaca el llibre és la gran mobilitat, el que reafirma que la figura de l’imam no és de domini, sinó més aviat de funcionari de la seva comunitat.
