Va ser construïda l’any 1864 sota la direcció del mestre d’obres Antoni Valls i Galí, i per a Enric Granell, arquitecte i professor titular d’història de l’arquitectura de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) – UPC es pot considerar la primera casa del Pla Cerdà a l’Eixample, cosa que dona un valor encara més significatiu a aquesta casa que se situa al barri de Sant Antoni.
La Carboneria és un edifici en cantonada que s’adapta de manera peculiar a la trama Cerdà, ja que és una de les primeres construccions bastides a l’Eixample en un període que es podria considerar de transició. Es tracta d’un exemple típic d’arquitectura de mestre d’obra de mitjan segle XIX que defuig la monumentalitat i es basa en plantejaments en què imperen la senzillesa, l’ordenació i la simetria.
La inscripció, ara coberta amb una fusta, s’ha fet visible en aplicar el revestiment de la paret mitgera, durant les obres de rehabilitació de la finca. Correspondria a l’ordenació dels carrers amb lletres i números feta per Cerdà.
Per a Mercè Tatjer és una de les primeres edificacions que es fan al barri, però possiblement no l’única, ja que assegura que encara es conserven algunes cases dels anys 1863 i 1864.
Mercè Tatjer Mir, historiadora i geògrafa - La Carboneria, realment, segons la persona que ha treballat sobre aquest tema, que és l’Enric Granell, considera que és del 1861. Possiblement és una proposta de 1861 però que no es realitza fins al 1864.”
La data del 1861 la situa com la primera construcció del pla Cerdà, tot i que a l’època el nou urbanisme encara convivia amb la trama antiga dels camins de ronda. La Mercè opina que és una edificació molt rellevant per al barri però, a banda, hi té una relació emocional. La seva àvia va adquirir la finca l’any 1925 prodivís i hi han viscut diverses generacions de la seva família abans que finalment es vengués.
Mercè Tatjer Mir, historiadora i geògrafa - L’indiviso dona moltes complicacions de gestionar i per una banda va servir perquè aquesta casa no es modifiqués mai, perquè no es posaven d’acord.”
Des del 2016, la protecció és oficial, ja que l’Ajuntament la va incloure al Pla de protecció del patrimoni. Pel que fa a la inscripció, la Direcció de Serveis d’Arquitectura Urbana i Patrimoni ha parlat amb el promotor, que s'ha compromès a protegir-la provisionalment per poder analitzar-la i valorar si és adient conservar-la i de quina manera.
