Manolo Hugué es va especialitzar en peces de petit format, tot i que també el van convocar a participar en els encàrrecs de l'Exposició Internacional de 1929. Com que ell no podia realitzar l'obra en les dimensions requerides, va ser un company, Josep Viladomat, qui va executar la Noia asseguda de Manolo Hugué en gran format. L’escultura, però no es va instal·lar i es va dipositar al Museu d'Art Modern fins que el 1961 va passar al parc públic d’escultures.
L'any 2000 es va restaurar i l’abril del 2002 es va reubicar als renovats jardins Laribal a Montjuïc. Un any més tard, el 2003, s’en va fer una còpia perquè pogués tornar a l’emplaçament original. Totes dues són un dipòsit del Museu d'Art Modern.
L’univers femení és un tema freqüent a cavall dels segles XIX i XX, amb diferents enfocaments estètics i solucions escultòriques. Manolo Hugué (1872-1945) en va realitzar tota una sèrie d'escultures i de relleus amb el seu segell característic, amb elements que s’han relacionat amb el cubisme.
És una peça amb una tipologia original, de l’època de la segona estada de Manolo a Ceret. El vestit senzill deixa que la rotunditat de les formes del cos construeixin un joc de línies i direccions. Amb un llenguatge propi del noucentisme, s’hi barregen el classicisme i el primitivisme. El Noucentisme és una resposta a la mentalitat vuitcentista amb un rigor i classicisme que busquen en el passat renaixentista i del XVIII els models en els quals destaquen valors com l’ordre, la claredat i la mesura, amb un predomini de la forma. Proposa l’harmonia i el cànon mediterranis, d’arrel greco-llatina a l’expressivitat de tall germànic i fantasiós del modernisme. És un moviment de base intel·lectualista i caràcter atemporal.
