Durant la Guerra Civil es va allistar voluntari a l'exèrcit de la República. Després de passar pel camp de concentració de Prats de Molló, va exiliar-se primer a França i més tard a Mèxic, on va viure durant 23 anys. Tot i néixer a Barcelona, va créixer a Sant Cugat, que va ser la primera etapa en tornar de l’exili, però al poc temps, amb la seva segona dona Rosa Artís, es va instal•lar al barri de Sant Antoni. Van viure en un pis del carrer del Comte de Borrell, 91. La seva néta Gisela Coromines i Calders passeja pel barri recordant les estones viscudes amb l’avi.
L’escriptor Pere Calders es va instal•lar a Barcelona tres anys després de tornar de l’exili. La seva néta ens acompanya pel barri de Sant Antoni, on va viure. El recorregut ens portarà fins al passatge que duu el seu nom.
“Com a intel•lectual català, doncs acabada la Guerra va haver de marxar de Catalunya. Al cap d’un temps d’estar a Mèxic, l’any 41 diria, es van casar, és a dir, van formalitzar ja la relació i van tenir tres fills: la Glòria, el Raimon i la Tessa, la Tessa que és la meva mare. Es van estar a Sant Cugat tres anys i llavors van venir a viure aqui a Sant Antoni.
Recordo, doncs que venir aquí a Sant Antoni, a casa els avis, doncs era sempre una festa. I sempre venir a casa els avis era, bé, estar una estoneta a casa i sortir a passejar, sempre doncs per les botiguetes d’aquí, no? pels establiments. Doncs anar al Bar Ramon, possiblement hi anirñiem a esmorzar o a dinar. També anàvem a veure el Tísner, que vivia just aquí al costat. És a dir, a ell li agradava molt estar amb els seus, amb la família, i li agradava molt la vida de barri.
Havia, recordo per exemple, haver participat, bé haver vingut a celebracions o inauguracions d’escoles o d’aules que duien el seu nom, el nom de Pere Calders, que és per la zona, etc. Sí, era una persona vinculada al barri.”
