El fotògraf Joan Guerrero (Tarifa, 1940) representa una mirada compromesa que s’acosta a les problemàtiques socials amb una mirada sensible no exempta de poesia.  Els comissaris Eduard Bertran i Carles Costa reivindiquen el valor de les seves fotografies, que ofereixen la pausa i la reflexió necessàries en aquest temps tan convuls. 

La Galeria ADN comença la temporada amb l’exposició Ella, l’ull, el dit, la mà, comissariat per Alexandra Laudo. Amb obres de María María Acha-Kutscher, Núria Güell i Margaret Harrison, la mostra tracta de les polítiques de la desigualtat i estableix un diàleg entre obres militants i feministes que revisen de manera crítica els estereotips visuals.
Aquestes tres autores tenen en comú l’interès per revisar els grans relats, per exemple el de la història de l’art, per incloure-hi veus més dissidents o veus més femenines, i qüestionar com des de l’art s’ha representat a dona.

Explorar la dimensió física del temps. Aquesta és la proposta que Pedro Torres fa a la galeria Chiquita Room fins al 7 de novembre

La Galeria Juan Naranjo col•labora habitualment amb el City Screen que organitza el Festival Loop. Enguany un dels temes centrals és el 50 aniversari de l’arribada de l’home a la Lluna.

Fotointerpretacions, un projecte que dialoga entre la fotografia i la literatura, arriba a l’edició 14 amb l’exposició «La gravetat del lloc», d’Israel Ariño i Clara Gassull, que interpreten unes paraules de Perejaume.

Material sensible és un projecte participatiu de creació fotogràfica organitzat per l’Àrea d’Educació de Photographic Social Vision i la Fundació Vicki Bernadet. Han treballat durant sis mesos amb un grup de dones que han patit abusos sexuals a la infància. Han fet trobades setmanals de dues hores per enfortir el grup i descobrir la càmera i el llenguatge visual. Van fer-ne una prova pilot el 2017 i ara sembla que es consolida perquè el 2020 hi haurà una tercera edició.

Brian Young mostra una sèrie fotogràfica del metro de Nova York de l’any 1984 -  La sèrie la componen un total de 48 imatges, la majoria de les quals ha recollit en un llibre, que el fotògraf canadenc Brian Young va captar a Nova York l’any 1984. En aquells anys encara eren visibles els efectes de la depressió econòmica de mitjan anys 70. I va ser quan va esclatar el fenomen dels grafits, particularment a la xarxa del metro.

Per Brian Young la càmera analògica va esdevenir una eina a través de qual descobrir la ciutat però també una arma per enfrontar-s’hi. i ha procurat aproximar-se a la ciutat i descobrir-la.
 

L’exposició, que duu el títol de “Una càmera pròpia. Dones i pràctiques fotogràfiques”, forma part del projecte Finestres de la Memòria i es pot veure al Centre Cultural La Casa Elizalde fins al 25 d’octubre.