Salvador Saura i Ramon Torrente van fundar Edicions de l’Eixample l’any 1983 per poder tirar endavant la publicació d’un dels llibres més emblemàtics de la firma, el Sol solet, de Comediants. El primer projecte que van fer junts va ser, però, Documents, una sèrie de fascicles sobre la República i la Guerra Civil, que ja va ser premiat amb el trofeu Laus el 1977.
L’esperit creatiu que van desenvolupar a Edicions de l’Eixample amb Sol solet els va portar a explorar el món del llibre com a espai de creació. El van seguir altres obres excepcionals com Carmen, amb el ballet d’Antonio Gades, o Transnarcís, de Pau Riba. Una part important de la producció de l’editorial la representen els llibres fets per encàrrec de museus i institucions com la Fundació Antoni Tàpies, el MACBA o la Fundació Joan Miró, entre altres.
Edicions de l’Eixample s’ha especialitzat en un concepte de llibres de bibliòfil, entre els quals destaquen El tapís de la creació (2008), amb un embolcall creat expressament per Antoni Tàpies, o el Llibre de meravelles (2010), amb una intervenció de Jaume Plensa.
DECLES
RAMON TORRENTE, soci fundador d’Edicions de l’EIxample
Sempre teníem la sensació del corredor de fons, no?, sempre lluitant contra els elements i ostres, ja començàvem a pensar que gairebé havíem fet una gran feina però
Al llarg de 40 anys el millor editat, el més bell del món, però el FAD ha significat el reconeixement a CASA.
el fet de rebre aquest premi, per nosaltres ha significat el reconeixement d’un segment de la professió nostra que és fantàstic. Per nosaltres, realment no ens ho esperàvem, i penso que a més tot l’enunciat de el ‘per què’ ens ho donaven realment s’ajusta molt bé a tota la lluita que des del començament hem portat.
SALVADOR SAURA, soci fundador d’Edicions de l’Eixample
El Ramon i jo, que estàvem treballant a El Noticiero, al món de la premsa, vam decidir treballar, crear una mena d’estudi per fer projectes editorials. El que ens agradava era imaginar projectes, des de zero, no que t’encarreguessin una coberta o tal sinó dir podríem fer un llibre sobre això, o sobre aquest tema, no?
Així vam començar, poc a poc, a fer, a plantejar projectes, i vam aconseguir un dels primers, que era Documents, que era una sèrie de fascicles per recuperar la història de la República i la Guerra a través d’imatges, de cartells, documents, de tipografies, de cartes... tot això, vam aconseguir que la Gaia Ciència de la Rosa Regàs i el 62 ens l’editessin.
Això ens va donar força per deixar El Noticiero i seguir amb aquesta mena d’estudi amb la confiança de que podríem seguir pensant projectes i venent projectes i fent projectes.
En un moment donat vam anar a veure Els Comediants perquè havíem vist el Sol, solet i el seu canvi continu de registres teatrals que feien, allò... escenes de circ, teatre d’ombres, teatre normal, titelles... tot això... (...) podem fer un llibre que traspassant aquesta obra teatral al llenguatge del llibre podem aprofitar molts recursos que té el llibre, retallables, de tipografia, de papers diferents, tot això... els vam plantejar a ells i es van animar a fer aquest projecte.
Què va passar? Que a mesura que l’anàvem pensant, l’anàvem elaborant... anàvem veient que era difícil trobar un editor, vam plantejar-ho a Edicions 62, no van entendre res i
ràpidament el Ramon i jo vàrem dir, o nosaltres muntem una editorial o aquests projectes no ens els farà ningú. Això ja era l’any 82-83 i llavors vam crear Edicions de l’Eixample, per tenir aquest segell propi per anar fent els llibres que sabíem que els fèiem a través d’Edicions de l’Eixample o no es farien, i així comença Edicions de l’Eixample com a editorial.
Amb Edicions de l’Eixample, a part de fer projectes nostres, vam treballar molt amb el món dels museus. Estàvem molt vinculats amb el món dels artistes, ens atreia molt la possibilitat d’estar treballant amb llenguatges plàstics diversos de gent com el Tàpies, gent com el Plensa, com l’Amat, el García Sevilla... era un plaer. Per això vam intentar primer fer els catàlegs a la Galeria Maeght i després a diferents museus de Barcelona i també amb el Reina.
Hem fet molt catàleg d’art i això ha sigut una mica l’element que ha anat donant, que ha permès que Edicions de l’Eixample anés funcionant. Per un cantó seguíem pensant projectes, però per l’altre cantó f`peiem també edicions per a entitats.
Amb els artistes també ens ha permès plantejar-los llibres més personals i edicions més singulars.
Amb els últims anys hem estat treballant força el llibre, l’edició de molta qualitat, d’edició numerada... (...) Vam fer un llibre sobre el Tapís de la Creació, del tapís de Girona, en què li vam demanar a l’Antoni Tàpies que ens fes un embolcall de tela i ell ens va fer...
Plensa El llibre de les Maravelles del Llull
Barceló i l’art rupestre
