El gran renovador de l’escena catalana Adrià Gual va donar nom a l’escola de teatre que, la dècada dels seixanta, va dirigir Ricard Salvat a la cúpula del Coliseum. L’espai era circular, amb una galeria a dalt de tot pel públic i els actors a baix.
ORIOL PUIG TAULÉ crític i investigador teatral
la cartellera teatral barcelonina era (...) molt gris, artísticament molt mediocre, perquè hi havia molt poca oferta, comercial, tot en castellà,
En aquest lloc singular de l’Eixample, Salvat, molt influït pel teatre polític alemany, va concebre, en ple franquisme, un hipotètic teatre nacional català.
El Coliseum va ser el recer del teatre contemporani. Allà l'obra ‘La pell de brau’, d’Espriu, va prendre forma i va aprofitar les característiques de l’espai circular.
ORIOL PUIG TAULÉ crític i investigador teatral
Evidentment la relació de Salvat amb Espriu crea espectacles com “La primera història d’Ester” o l’espectacle doble de “Antígona” i “La gent de Sinera”, que tot això culmina amb el que és considerat un dels espectacles més importants de tota l’època de la posguerra i el franquisme a Catalunya, que és “Ronda de mort a Sinera”.
Són uns anys molt fructífers, però el 1973, l’escola es va haver de traslladar en un local que no era apropiat i va tancar definitivament un any després.
Així, el Coliseum va deixar de ser l’epicentre del teatre d’avantguarda. Aquest esperit es va traslladar al Lliure l’any 76, amb autors formats en aquest escenari tan singular.
