L'hoteler suís César Ritz va crear una cadena d'hotels de luxe amb la voluntat de satisfer les necessitats de la burgesia emergent al continent. Barcelona, sense ser capital d'estat, va aconseguir tenir un establiment de la cadena gràcies a la intermediació de Francesc Cambó. Es va inaugurar el 1919. 

És el tercer any que l’escola bressol Esclop, al passeig de Sant Joan, organitza un pessebre vivent que es desenvolupa en totes les instal•lacions de l’escola. S’utilitzen la recepció, les aules, els passadissos, el menjador o el pati. Hi han participat 53 nenes i nens de 5 anys de l’escola, que han fet diferents personatges com àngels, pastorets, animals de granja o de bugaderes.

La residència de gent gran Gure Etxea ha preparat un pessebre fet amb titelles. Totes les figures estan fetes amb cartró, paper, ampolles reciclades, teles per la roba i altres materials. Els creadors del pessebre són residents de més de 80 anys.

Per primera vegada les associacions de comerciants CorEixample, Amics del Passeig de Gràcia i el Mercat de la Concepció col·laboren amb una iniciativa conjunta. El joc de pistes que han organitzat per amenitzar les compres de Nadal vol unir el comerç de proximitat amb el patrimoni cultural.

L’estació es va projectar totalment subterrània, amb dues andanes independents i amb el pavelló d’entrada i sortida sobre la rasa del traçat de la línia Barcelona Tarragona. La façana principal del baixador es va situar al fons del xamfrà que formaven els edificis del Passeig de Gràcia en la cruïlla amb el carrer d’Aragó. Feia 36,2 m de llarg per 9,45 d’ample. 

‘La Barcelona expansiva, 1860-1900’ és la continuació de ‘La ciutat captiva Barcelona, 1714-1860’.  Ròmul Brotons explica el creixement de la ciutat i el canvi dels escenaris històrics a través d’aquests dos llibres. Amb motiu de la publicació d’aquest segon llibre, s’ha reeditat el primer i són l’inici d’una nova col·lecció de l’Editorial Albertí sobre Barcelona.

Una conferència de l’Àvia Remei per preparar el Nadal és l’acte  de presentació del Club de la Bona Taula als socis del Centre Comarcal Lleidatà.

La Generalitat de Catalunya ha declarat les Cases Cerdà bé cultural d’interès nacional.

Originàriament eren quatre edificis i formaven una plaça a la cruïlla actual dels carrers Consell de Cent i Roger de Llúria que es va anomenar plaça Cerdà.