“Nosaltres som l’associació de patinatge urbà. És una associació sense ànim de lucre, i l’objectiu de l’associació és crear patinadors. L’objectiu era crear patinadors que poguessin anar pel carrer de forma segura, ja per a ells o per a la resta de vianants. Quan vam començar a patinar era tot una mica com descontrolat, molta gent patinant pel carrer sense cap mena de criteri, de mesures de seguretat ni res, i vam crear l’escola amb la il•lusió de que hi hagués un respecte cap al patinador, a la ciutat.
Mica en mica la gent es va adaptant o es va fent a la idea, més que res perquè no hi ha més remei, perquè hi ha moltíssima gent patinant. Ja no és només una cosa de nens, sinó que ja ‘abarca’ totes les edats des de 3 anys i mig, seixanta llargs, setanta els més agosarats... i de fet ja s’ha instaurat com una manera de vida.
És a dir, és un estil de vida que moltíssima gent ha introduït a les seves vides i els ha canviat radicalment. Nosaltres, per exemple, ara, sense el patinatge, no sabríem que fer.
Quan vam començar a donar les classes, era un públic més aviat... eren nens, i també apareixien els pares que esperaven, que també es donaven compte que podien patinar. Mica en mica, la gent s’ha anat adonant que no té cap mena de condició especial, el poder aprendre a patinar. Qualsevol persona, qualsevol condició física, edat i sexe, pot aprendre-ho. Amb els anys hem aconseguit tenir un públic súper diferent, és a dir, de tot tipus, de totes classes socials, de totes les edats, de qualsevol professió... Ja no ni ha cap límit”.
