L'escriptora Montserrat Roig dóna nom a un jardí interior de l'Eixample, un espai ple de vegetació i tranquil.litat ideal per llegir alguna de les seves obres.
També la "bailaora" Carmen Amaya té dedicat un carrer a la Vila Olímpica, molt aprop del mar. Un nom que es va assignar a principis dels anys noranta, quan el barri va néixer arran de les Olimpíades.
La plaça que està just davant de l'antic teatre Arnau porta el nom de Raquel Meller, una de les més conegudes cantants i vedettes dels teatres de l'avinguda del Paral·lel de fa 50 anys. Aquests són exemples dels pocs carrers o places que porten nom de dona a Barcelona, només un 5 per cent de les 7.400 vies de la ciutat. Ha estat a partir dels anys noranta que el nomenclàtor municipal ha incrementat progressivament les denominacions femenines.El criteri principal per escollir un nom femení és que la dona tingui una significació important al llarg de la seva vida. Districtes com Clot-Sant Martí o l'Eixample han decidit designar qualsevol nova via o plaça amb el nom d'un personatge femení.
