Aquesta fotografia va ser el començament de la carrera de Manel Armengol. La imatge dels grisos pegant Ferran Garcia Faria, el senyor gran que està amb les mans al cap, es va convertir en una icona de la ciutat. Era l’1 de febrer de 1976, tres mesos després de la mort de Franco.
MANEL ARMENGOL, fotògraf
"Va ser la gran manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya, que agrupava totes les associacions veïnals, els sindicats –il•legals, encara, en aquells moments-, els partits polítics. Tenia una càmera a les mans, i amb aquella violència de la policia sobre la gent que estaven asseguts a terra, em va provocar una reacció que no vaig témer res, em vaig aproximar força als fets. Es van publicar a tot arreu, al ‘New York Times’, al ‘Newsweek’, al ‘Times’, van tenir una gran repercussió, aquelles fotografies."
A partir d’aleshores, l’Eixample es va convertir en el seu escenari de treball. Hi va viure durant 40 anys. Un Eixample que recorda, tot i ser el centre de les grans manifestacions, com un lloc tranquil, similar a un poble. També hi va projectar una mirada més poètica.
MANEL ARMENGOL, fotògraf
"La Pedrera ningú no se la mirava, tothom deia, ui quin edifici més fosc, més negre... no hi havia llum als passadissos... (...) però jo vaig gaudir moltíssim en aquella casa perquè just acabava de fer un... acabava de tenir un accident molt greu, que em vaig quedar durant tres anys fora de circulació, i el primer treball que vaig fer durant aquells anys, amb unes pel•lícules que tenia caducades a la nevera, vaig... pujava a les nits a fotografiar les xemeneies que hi ha a dalt al terrat."
Aquestes imatges sobre arquitectura van ser fruit d’una llarga convalescència mentre vivia en un petit estudi de La Pedrera. La sèrie dels terrats ha deixat per a la història algunes de les imatges més enigmàtiques de l’Eixample.
