En uns anys convulsos políticament i socialment, el Miliu esdevingué republicà i símbol de la jove Catalunya. L’abril del 1934 la Generalitat el va condecorar amb la creu de beneficència i va néixer la idea de fer una font amb la figura del popular "Miliu". Prop de 1.500 oïdors van aportar-hi diners.
Àngel Tarrach, va modelar en bronze el famós ninot, que es va mostrar en l'Exposició d'Art Modern de Madrid. A la mort de Torres el maig de 1937, l’escultura va quedar a l’emissora i el desembre del 1960 Ràdio Barcelona la va cedir a l'Ajuntament amb la condició que la posés en un jardí, com havia estat previst inicialment.
Era un homenatge a Toreski i el que significava, però també a la jove Catalunya republicana. Tarrach el va representar com un jove amb un vestit senzill de l’època, amb les cames obertes i desafiants, com si fes un pas endavant, i les mans a la butxaca, amb el rostre entre murri i bondadós. S’hi barreja l’aire noucentista amb trets de racionalisme i realisme social. Fa 1,48 d’alt x 0,55 d’ample x 0,37 de profunditat.
Està col·locada sobre una base i l’acompanya una placa en un monòlit de pedra posada el 1983 per l'Associació de Veïns de la Sagrada Família.