Als anys 80 i 90 es va convertir en un espai fora del temps i cada vegada més decadent. Va tancar l'any 1999 i actualment en el lloc que ocupava hi ha una seu de l'ONCE.
El barri de Sant Antoni va acollir un dels vuit canòdroms que ha tingut Barcelona. Es deia Canòdrom Pabellón i era a tocar de la plaça d’Espanya, en el sector d’oci popular de la ciutat.
ENRIC MARCH, historiador
" s’hi van fer espectacles esportius de tota mena: bàsquet, boxa, lluita lliure, però el que més va quedar van ser els dos campionats del món d’hoquei patins, que es van fer aquí el 1951 i el 1954. Aquest és el primer canòdrom que es construeix durant la postguerra, però durant la República Barcelona havia tingut ja quatre canòdroms."
Era un dels pocs entreteniments per a la gent modesta, a banda del teatre i el cinema. I com que a Barcelona sempre hi ha hagut una llarga tradició d’apostes, les competicions de llebrers van tenir èxit.
L’edifici era molt gran, hi cabien fins a 10.000 persones. Aviat es va anar deteriorant, sobretot les grades superiors, i en els anys 70 ja mostrava un aspecte decadent.
ENRIC MARCH, historiador
"Com que prèviament havia estat un palau d’esports, doncs tenia una estructura molt més complexa i aquesta mateixa estructura doncs li donava un caràcter sinistre."
El fotògraf Jordi Sarrà va immortalitzar el canòdrom.. Era un ambient bàsicament masculí, encara que també hi anaven dones. Gran part del públic s’hi passava tot el dia, des que començava la primera cursa fins a l'última, que es feia a la nit. El Canòdrom Pabellón va tancar definitivament l'any 1999.
