L’Araceli volia ser mecanògrafa i per pagar-se els estudis va decidir, amb el vistiplau de la família, fer temporalment de carnissera al mercat. Ja no n’ha sortit. A la parada del costat hi treballava un noi amb el qual va fer més que amistat. La relació va començar perquè vivien molt a prop.
Araceli Riera, carnissera jubilada - “Al matí baixàvem junts, als migdia pujàvem junts, i ja vam començar la d’això... de tota la vida i després ja ens vam casar als 24 anys, ens portàvem només nou mesos, ell en tenia 25, i mira, ens vàrem casa i varem tenir quatre fills”.
El Francesc n’és el segon, va començar a fer càrrec de la parada quan el pare va emmalaltir. Ell ha viscut en primera persona tota la transformació del Mercat de Sant Antoni. En plena crisi, lamenta, han hagut d’invertir en dues parades en menys de 10 anys.
Francesc Velázquez, carnisser - “Ens van cobrar el de la carpa, ens han cobrat això, vull dir que hem invertit molts diners en molt poc temps pel que és el nostre volum de negoci. Però al final ha sortit bé, estem contents d’estar aquí.”
Ara el seu nebot Pau l’ajuda, però no hi ha res decidit sobre el futur de la parada. El Francesc valora que el mercat s’hagi modernitzat, però l’Araceli, que explica la història de la parada a la seva neta Maria, enyora aquells temps en què venedors i clients eren, pràcticament, com de la família.
