Les delicades i inquietants imatges de Shinohara Hiroyuki ens traslladen un pensament sobre les imatges quotidianes però al mateix temps ens transmeten un procés molt íntim del mateix artista. Són instantànies que ha captat en un retir voluntari del seu entorn en un apartament dels suburbis de Tòquio. Així que aquestes composicions són també un diàleg de l’artista amb la seva pròpia imatge, una reproducció en cartró pedra, i també les traces que el seu cos deixa en els espais, ombres de mans, de gestos, que de manera subtil es confonen amb les obres, els reflexos i els objectes del seu dia a dia. Com afirma el comissari de la mostra Luca Pagliari, són el testimoni poètic d’un estat vital.
En l’altre espai, la Jutta Immenkötter presenta una sèrie d’escultures de roba, que es generen al tallar les teles, i dibuixos amb esprai sobre fusta. El denominador comú és que totes juguen amb el concepte de buit. Es reuneixen sota un títol enigmàtic, blaucel.
Jutta Immenkötter artista - Es una manera de poner junto el catalán y el alemán, que yo soy alemana y en alemán las palabras se ponen así juntas el blau i el cel y entonces pues tenemos una nueva palabra y es un título abstracto y de hecho todas las obras en sí no tienen título porque para mí no es importante que tu veas lo mismo que yo veo.
