“Jaume Xifra, Home, Natura, Realitat” té un doble valor, per una banda mostrar tot el seu treball i per una altra poder-lo haver recuperat després de la morir intestat, gràcies a la intervenció de Pilar Parcerisas i un antic deixeble de l’artista que va conservar les peces.
Els daurats de les peces informals dels anys 60 de Jaume Xifra ja avancen el sentit de ritual que tindrà la seva obra. Tot i això, els primers treballs es decanten per fer una crítica a la societat de consum.
Pilar Parcerisas, comissària exposició - “Fa un recorregut molt d’acord amb la seva època i també ell es qüestiona què és l’art i quina és la seva relació amb el món i quina és la relació que l’artista ha de mantenir amb els altres i amb el món.”
Després de passar per Xile, de tornada a París, Xifra fa tres peces que diu són d’exorcisme. Es tracta d’unes corones dedicades als coronels que van fer el cop d’Estat a Grècia; un maleta buida que fa referència al salt al buit que fa l’artista davant la tela en blanc i una totxana que és una peça d’antiart. Tot seguit se submergeix en el món del ritual.
