Aquest és el primer llibre de Dory Stonmheimer. Hi documenta la vida de la seva família, perseguida per la seva condició de jueus a l’Alemanya nazi, i els retorna la memòria. La colpidora descoberta de la història familiar, ha fet que la Dory s’impliqui amb grups de recerca per la memòria històrica.

Les obres de Germanetes començaran a finals d’any segons les previsions, després dels retards inicials. Hi aniran un institut, una escola bressol, apartaments tutelats, casal de gent gran, i pisos de lloguer social. L’oposició es va negar a la proposta del grup de govern de reformular el projecte, que havia estat aprovat amb consens de les entitats.

Els comerciants de la Nova Esquerra de l’Eixample asseguren que a l’accés al barri pel carrer de Londres, una entrada natural a la zona, s’hi fa un tap de circulació. Asseguren que el pas d’autobusos, ambulàncies i altres vehicles professionals no és compatible amb un sol carril.

Aprèn a mirar és una mostra retrospectiva dels 25 anys que fa que funciona l’espai de fotografia Francesc Català-Roca. A l’espai de Les Arenes es poden veure imatges d’una vintena de fotògrafs, col•laboradors i usuaris que han passat pel centre durant aquest temps.

L’espai de fotografia Francesc Català-Roca, és un dels equipaments especialitzats del Districte de l'Eixample.
Aquest projecte de divulgació de la fotografia es va iniciar fa vint-i-cinc anys i va ser pioner en apropar la fotografia als ciutadans. S’hi ha format moltes persones i algunes hi ha trobat la seva vocació.

Una cinquantena d’instantànies representen el carrer com a escenari de protesta i com a través de les associacions ciutadanes es poden produir canvis socials. 
Les fotografies han estat realitzades per alumnes i ex-alumnes de l’escola de l’institut i han estat preses entre el 15 de maig del 2011 fins a les eleccions municipals del maig del 2015

L’Eixample és un dels districtes amb més persones grans de la ciutat i on hi viuen més de soles. Els casals de gent gran són equipaments destinats a la integració i a la prevenció de l’aïllament social d’aquest col•lectiu. Per això, un dels objectius del govern del districte és complir amb la demanda de més places que els fan les associacions de veïns dels diferents barris.

El nom del Cafè d’Alícia és una picada d'ull al món dels llibres i del teatre, que ha inspirat la proposta de l'espai. Al•ludeix al conte d’’Alícia al país de les meravelles’, de Lewis Carroll. En el conte es descriuen espais màgics que sembla que estiguin fora de la realitat,  com el Cafè d’Alícia, que vol oferir una petita bombolla d’intimitat i literatura en la rutina diària dels veïns.