L’Alejandro Queral va començar d’aprenent amb el seu pare, l’avi del qual havia fundat el negoci familiar el 1890.
Fa uns set anys va passar de Ciutat Vella a l’Eixample, una barriada on molts veïns encara conserven rellotges de gran interès, llegats per la família.

Fa poc més d’un any que es van adjudicar les terrasses a la part sud del passeig de Sant Joan.
A la terrassa del Bar Lleida s’hi va sumar la del swarma del número 8 i la del número 4 –negoci que va tancar però que tornarà a obrir en breu amb una altra empresa de restauració-.
El quiosc de la zona es va trobar ofegat enmig de les terrasses dels bars i pel juny el districte va decidir moure l’establiment cap a la sortida del metro.

Des de Barcelona Activa es va impulsar un projecte per implementar les noves tecnologies al comerç de proximitat.
La prova pilot es desenvolupa amb la plataforma compraeixample, que agrupa sis eixos comercials de l’Eixample.

L’any 1932  l’Antolina i el seu marit van venir de la Fresneda (província de Terol) amb tres fills. La filla gran va aprendre l’ofici de cotillaire i els seus pares van posar la botiga amb només una màquina de cosir, el material per a fer cotilles i sostenidors, i un emprovador.

Els avis van obrir al carrer Freixures, prop del Mercat de Santa Caterina en una data incerta, farà uns cents anys.
Quan el seu pare va ser prou gran per prendre la iniciativa, ja després de la Guerra Civil, van buscar una nova ubicació, també a prop d’un mercat, en aquest cas el de Sant Antoni. 

El maig de 2010 van començar les obres de remodelació del tram Sud del passeig de Sant Joan, entre la plaça de Tetuan i l’Arc de Tiromf.
Ara, hi ha una revifada amb l’obertura de nous establiments comercials o la transformació de negocis.

Vell i Nou, Retro Toys Store, Marmora i Tannhäuser s’han unit per impulsar el seu sector de negoci: el col•leccionisme de còmic i joguina antiga. De moment en són quatre però esperen seguir creixent.

No cal fer un voluntariat perquè la teva vida faci un tomb social. Aquesta va ser la pensada que va portar les dues sòcies a muntar una òptica social.
Les dues provenen del camp i coneixen tant la feina especialitzada com el vessant comercial. De fet van coincidir en l’última feina i allà es va covar el projecte de fer una òptica social.