L'alzina es conserva en record del passat rural de l'indret i una ombra fictícia recreada en els panots Gaudí fa parar esment als vianants de l'element vegetal singular. La intervenció l¡ha executada l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i ha tngut un cost aproximat de 60.000 euros, provinents de la publicitat autoritzada en la restauració d'edificis.
La història d’aquest arbre es relaciona amb l’origen del passeig de Gràcia. Antigament, abans de que s’urbanitzés l’Eixample el passeig de Gràcia era, com el nom indica, un passeig que anava de Barcelona fins a la vila de Gràcia. Quan es va urbanitzar l’Eixample i es va urbanitzar el passeig de Gràcia aquesta alzina es va conservar perquè es va veure que estava en la línea d’on es volien col•locar els plataners del passeig de Gràcia, i per tant, ja que hi era, es va deixar.
A mossèn Cinto Verdaguer, que era considerat el poeta nacional de Catalunya, de la renaixença, aquesta alzina li va despertar unes emocions que el van portar a escriure un text de prosa en el qual lloava aquesta alzina com a representat d’allò que és feréstec, allò que és salvatge, allò que és natural, en contrast amb allò que està urbanitzat, civilitzat i organitzat per l’home. El que s’ha fet aquí és un escocell, el forat de l’arbre, peculiar i especial, amb un disseny especialment pensat per a aquesta alzina. S’ha fet una ombra o una imaginació d’ombra d’aquesta alzina sobre el paviment amb unes rajoles que en lloc de ser gris blau com són les normals, són negres. I finalment, en aquet escocell hexagonal més gran s’ha col•locat una cita: “Almogàver indòmit, ja sabràs posar-te de filera amb aquesta tropa de platanos, novella, polida, endiumenjada i fatxendera?”
