Les fotos que Antonio Orzáez va fer de Villèlia, transmeten la relació de l’escultor amb els materials. De fet se l’ha conegut com l’artista del bambú, un mite que aquesta exposició vol deixar enrere.
Glòria Bosch, comissària
“Hi ha les teranyines, hi ha les talles, però és que això és una part, el que podem veure en aquesta exposició, perquè tampoc no tenim un espai tan i tan gran com per donar entrada a la pluralitat d’històries, d’actituds creatives que conviuen en un mateix personatge. ”
Tot i que es va iniciar amb la talla, de seguida va investigar altres materials que no eren considerats escultòrics. La mostra acull grups de treballs en diferents tècniques realitzats de manera paral•lela al llarg dels anys 80 i 90.
Naum Villèlia, comissari i fill de l’artista
“Com ve del món de la talla que des dels seus inici pues es planteja dibuixar en l’espai, van ser les talles, comença a trobar uns materials vegetals i en certa manera que tenen una part etèria que aleshores li permet dibuixar ”.
Aquesta incursió en el món de l’aire, Villèlia la va culminar amb una extensa investigació amb els mòbils, la flexibilitat i lleugeresa dels quals li van permetre dibuixar en l’espai. La mostra es pot veure a l’Espai Volart fins a l’11 de juny.
