Trinitat Capdevila va néixer a l’Eixample, al carrer d’Aragó, l’any 1947. Filla d’una família de botiguers, els seus pares regentaven una bacallaneria, i botiguera ella també, ha destacat per lluitar per millorar l’entorn del seu barri.
Juntament amb una seixantena de veïns, va ser una de les fundadores de l’AV de l’Esquerra de l’Eixample, que es va constituir formalment el gener de 1975. La lluita per la Casa Golferichs, que van iniciar l’any 1976, és una de les reivindicacions històriques de l’associació.
Actualment des de la política, Trinitat Capdevila representa els interessos no solament del seu barri sinó de tot el districte com a consellera portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya al Consell de Districte de l’Eixample.
TRINITAT CAPDEVILA, activista històrica del moviment veïnal : “Sóc la Trinitat Capdevila. He nascut a l’Esquerra de l’Eixample. Vaig néixer l’any 1947. La meva vida laboral l’he dedicat a fer de botiguera, i la meva vida per intentar canviar la societat i el barri on vivia l’he fet a través del moviment veïnal a partir de l’any 1975. L’any 1975, al barri de l’Esquerra de l’Eixample no teníem res. Teníem dues zones verdes, una era la plaça de Letamendi i l’altra era una petita placeta a l’avinguda de Roma que es deia la plaça del Gall, no teníem res més. Així va néixer l’AV de l’Esquerra de l’Eixample, que avui encara, jo considero que és de les més actives de la ciutat de Barcelona. I avui concretament, estic molt contenta d’estar en aquesta casa, que considero que d’alguna manera ha estat una de les reivindicacions de l’associació de veïns, que vam portar en el seu dia conjuntament amb l’AV del barri de Sant Antoni, i de la que jo em podria sentir més orgullosa. En aquella època, encara amb l’ajuntament no democràtic, efectivament la ciutat de Barcelona es carregava edificis singulars o d’una importància arquitectònica, i comencem a lluitar pel Xalet, o per Golferichs -nosaltres ho coneixem i sempre en diem el Xalet-, i finalment aconseguim que ja l’ajuntament democràtic, l’any 84, ho recompri. L’Esquerra de l’Eixample, i l’Eixample en general, no tenim escola bressol suficient ni molt menys, ens falta per exemple... Un dels problemes de l’Eixample és que és el barri més envellit de la ciutat de Barcelona. No tenim una sola residència pública. Això és francament vergonyós”.
