La Maria Lluïsa fa palmes i durant la fira cada matí ofereix tallers i demostracions amb la seva cosina Magdalena. Ensenyen l’ofici i fan peces especials, encara que ara ja no es fan els concursos que se solien fer anys enrere.
Magdalena Gimeno, palmera - “Aquesta cúpula la va fer per primera vegada la meva mare, perquè fa molts anys feien, el primer dia de les palmes venien els dels diaris, i la palma més maca sortia a la portada. ”
Maria Lluïsa Planas, palmera - “La meva iaia ja en feia i en feia per a uns altres senyors, diguéssim, una esparteria, i llavors nosaltres en vam començar a fer per nosaltres, la mama, després vam seguir nosaltres i després han seguit els meus fills.”
Ara qui està al capdavant és la Núria, que continua més per tradició que per negoci, confessa.
Núria Pérez Planas, palmera - “Jo soc la quarta generació, va començar la meva besàvia, amb unes cosines que té de València, li van ensenyar això. En un principi era més per necessitat que altra cosa. Ha anat passant de generació en generació i ara ja ho fem més per amor a l’art.”
Una altra nissaga és la de la Teresa. La seva mare va començar a fer palmes l’any 1949, ara en fa 70.
Teresa Fernández Penyalvert, Palmes Palmira - “Jo a casa vaig néixer que els meus pares ja feien palmes i jo de petita recordo sempre juga sempre amb coses que no punxessin però, de palmes.”
En el seu cas s’han especialitzat en fer palmes petites, però la tradició continua amb bona salut, ja que els seus tres fills, la Marta, el Víctor i l’Iván, en segueixen fent.
