Per a Copley i el seu col·laborador Dmitri Petrov, aquesta va ser una manera d’esquivar el mercat establert de l’art contemporani. Es van inspirar en l’obra de Marcel Duchamp Boîte-en-valise, que llavors ja era un artista reconegut. Hi van participar Man Ray, Meret Oppenheim, Richard Hamilton, Roy Lichtenstein, Yoko Ono, Lawrence Weiner, Joseph Kostuth, Bruce Nauman, Dieter Roth, Marcel Duchamp, On Kawara, Lil Picard, o els compositors La Monte Young i Terry Riley, entre molts d’altres.
De cada caixa se’n van fer 73 edicions i es poden consultar a https://sms.sensatejournal.com/
L’exposició, que finalitzava el 30 de gener s’ha posposat fins la primera setmana de febrer.
La galeria Bombon Projects està al carrer de Trafalgar, 45. https://bombonprojects.com/
La veu de Marcel Duchamp és una de les obres sonores contingudes en les caixes que va produir l’artista William Copley l’any 1968 a Nova York, amb la idea d’aportar una nova manera de distribuir art i fer-lo més accessible. Altres artistes que hi van participar i que després van ser reconeguts són Walter di Maria, Christo o Yoko Ono.
Joana Roda, Bombon Projects - El títol del projecte és Shit Must Stop, que vol dir La merda ha d’acabar. (...) 00:41 Va donar cent dòlars a cada artista i cada un feia el que volia amb l’única condició que cabés dins la caixa. I aquesta caixa, la gent que volia rebre-la, es subscrivia al projecte i la rebia a casa de forma postal.”
Amb aquesta iniciativa, crítica amb el mercat de l’art, Copley va reunir artistes de diferents generacions i trajectòries, sense jerarquies. El projecte, però, no va tenir la volada que ell esperava i el va aturar al cap d’un any, després d’haver produït sis caixes.
Joana Roda, Bombon Projects - Va fer una declaració dient que ja no podia més i que esperava que la gent entengués quin havia sigut l’esforç que comportava tot això, no, i nosaltres hem fet una setena caixa d’alguna forma en homenatge a aquest esperit.”
Aquesta capsa conté 13 obres de diferents artistes vinculats a la galeria, com la peça de Pere Llobera, un desplegable que reprodueix l’acció de destruir un pastís amb un paraigua, o la que proposa Bernat Daviu, que consisteix en una versió del joc de l’oca en el qual el jugador és un artista i la meta arribar al MOMA. Se n’ha fet una edició de 10 exemplars.
