El títol és una cita de la darrera conferència de David Wojnarowicz abans de morir de SIDA el 1992 i fa referència a la condició d’estranyesa del cos malalt.
Les artistes visiten diferents autors i connecten passat i present tot estudiant el concepte de dissidència en relació al cos i la sexualitat.
La recerca de l’expressivitat del cos de Tórtola Valencia i la seva llibertat sexual, o les diferències de la granadina Agustina González López, que va titllar de “bogeria social” la persecució que va ser objecte, són algunes de les citacions que Cabello/Carceller introdueixen en aquest projecte.
Olivier Collet, director artístic Galeria Joan Prats - “4:53 La primera part de l’exposició és una sèrie de dibuixos que fan referència a altres autors que són claus i referents per a les artistes, per a Cabello/Carceller. Aquestes persones van patir en la seva vida discriminacions i per això també són referències per a elles.”
Les artistes s’infiltren en el llenguatges d’artistes com David Wojnarowicz o Hélio Oiticica, entre d’altres, a través de dibuixos, collages i cites textuals, per parlar del cos com un territori polític.
Olivier Collet, director artístic Galeria Joan Prats - “5: 50 Tot el contingut de l’exposició té un to, diguem, de resistència, de manifestació, amb el cos i és important aquest ambient introspectiu i aquesta revolució en solitari.”
El vídeo 'Moviment per a una manifestació en solitari' reivindica aquesta idea del cos resistent i n’accentua la condició com a lloc de revolució. Aquests treballs s’emmarquen en els discursos sobre feminismes i teories queer que són centrals en l’obra de Cabello/Carceller. La mostra estarà oberta fins al 27 de febrer.
