Arran del projecte escènic i de la col•laboració de TMB amb el Teatre Lliure, els van proposar d’intervenir al metro de Barcelona. L’acció consisteix en una mostra a l’espai Mercè Sala i una sèrie de cartells per diferents estacions de metro. L’Úrsula visita l’exposició Rojo Clavel amb l’Enric Naudi, també membre de la companyia Lalinea.
La mostra serveix també per fer una crida i poder reconstruir algunes parts de la vida de José Tenorio, que va néixer a la Línea de la Concepción, a Cadis, i va arribar a Barcelona als anys 70 amb 20 anys perquè volia ser transformista. A començaments dels 90 va ser diagnosticat amb la Sida i va tornar a La Línea, on va morir el 1993. De tot aquest periple només els en queden testimonis familiars. La família sempre va ser molt reservada amb la seva història.
Com que tampoc no han pogut contactar amb altres persones que el coneguessin durant aquells anys a Barcelona, han volgut incorporar les veus de persones anònimes amb vivències similars de l’època i fer un relat col•lectiu del moviment LGTBI durant els anys 70 i 80. Per això tracen un recorregut cronològic per la vida de José Tenorio, paral•lel al del moviment LGTBI.
Per donar compte de les dificultats de viure l’homosexualitat en aquells anys, es mostren algunes de les cartes que membres d’aquest col•lectiu enviaven al Casal Lambda a principis dels 80, demanant consell. Aquesta entitat els oferia suport i ajut psicològic i jurídic. La gent escrivia per demanar informació i també per demanar contactes i fer coneixences. Hi ha dipositat una bústia perquè els espectadors puguin enviar els seus comentaris.
Les intervencions a les estacions estan relacionades amb els itineraris del José Tenorio, i ofereixen un mapa particular de la ciutat. Cada cartell té un codi QR que dona accés a testimonis sobre la història del col•lectiu i temàtiques relacionades amb la vida de José. Sants Estació es vincula amb la identitat; La Sagrera amb la família; Clot és la intimitat; Catalunya, el treball; l’estació de Liceu fa referència a la lluita; Paral•lel, al transformisme; Poble Sec a l’espectacle; Fontana als locals; l’estació de Diagonal a la ciutat; i la d’Hospital Clínic a la SIDA.
Tant la mostra a l’espai Mercè Sala com els cartells de les estacions de metro es podran veure fins al 30 de març.
Amb aquests projectes no tanquen la investigació, la recerca continua oberta.
Úrsula Tenorio Cabrera, directora escènica i besneboda de José Tenorio - Tots aquests projectes neixen amb l’esperança de trobar informació sobre el meu tiet avi, neixen amb l’esperança de poder-lo entendre, poder reconstruir la seva memòria i sobretot treure-la de l’oblit i treure-la del silenci.
