La Merienda és un projecte de l’Associació Süd Integración, una entitat solidària que va néixer fa cinc anys a la Dreta de l’Eixample, un dels barris amb major renda de la ciutat, però que també té població en situació de risc i molta gent gran que viu sola. Dos cops a la setmana donen berenar  a persones sense sostre o en situació de precarietat  al Claustre de la Concepció, en un espai que els cedeix la parròquia. Actualment hi participen entre 30 i 35 voluntaris. En aquest temps han passat d’atendre sis persones a les 90/120 actuals. Acullen a tothom i tot i que de vegades estan una mica al límit de la capacitat, volen seguir així.
www.la-merienda.org

El Pont de Marina va ser una llarga reivindicació del veïnat. En el desnivell orogràfic s’hi va fer l’Estació del Nord, i calia una estructura que salvés l’alçària del terreny i també el pas per les vies, molt perillós però que el feien servir per anar a les fàbriques del Poblenou.

La Fàbrica del sòl ha impulsat tot un seguit d’activitats per la Setmana de l’Energia posant en el centre la implicació activa de les persones. A la Sagrada Família, tres equipaments del barri han col•laborat per visitar les entranyes del centre esportiu Claror Cartagena, de la mà de Marc Prat i Òscar Marín de les àrees de Projectes i de Manteniment i Neteja, respectivament.

El projecte Mescladís va néixer el 2005 en un espai del Fort Pienc, al carrer de Casp amb Nàpols, on tenia l’escola de cuina. Ara aquest espai central del projecte s’ha traslladat a un altre barri de l’Eixample, la Nova Esquerra, a un local a peu de carrer que incorpora l’Escola de Cuina i un restaurant.   En prop de 15 anys han format un miler de persones.   Ara pràcticament doblen l’espai, passen de 120 m2 a 200m2 d’un entorn professionalitzat.   No marxaran fins que es confirmi aquesta alternativa de la qual ara mateix depèn la gestió dels intineraris de formació

Jaume Xifra (Salt, 1934-París, 2014)  és una figura singular de l’art català relacionada estretament amb la generació de París. És el primer dels artistes conceptuals catalans que va anar a París als anys 60, en plena dictadura. En destaca el posicionament crític vers la societat de consum, les estructures del poder i les dictadures a través d’unes propostes participatives i rituals, plenes de poètica.

Cada vegada hi ha més gossos a Barcelona. L’Ajuntament hi ha donat resposta amb una sèrie de zones d’esbarjo per a aquests animals repartides pel territori. Segons la normativa cada barri n’ha de tenir una de més de 400 m2. En el cas de Sant Antoni, aquesta àrea gran es va aconseguir ampliant-ne una d’existent, la de l’Avinguda de Mistral. Des del primer moment aquesta intervenció ha comptat amb l’oposició dels veïns, principalment els del bloc a tocar de la zona, el del número 68.

El doctor Jaume Casas, que és president de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i conservador del patrimoni col·legial farmacèutic, ens presenta la col·lecció del Col·legi de Farmacèutics de la Província de Barcelona

L’Arxiu Històric Fotogràfic de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (L’IEFC), té prop de 50 anys d’història i aplega més de 800.000 imatges des de mitjan segle XIX fina als anys 70 del segle XX, amb fons tan importants com els dels fotògrafs Merletti o Plasencia, o les 25.000 imatges que han rebut recentment de Pedro Aguiló.