Hi va estiuejar la família Golferichs fins l’any 36, quan va ser confiscada pels milicians llibertaris i convertida en universitat popular. Després de la guerra passa a les Dominiques de la Presentació, que hi van fer una escola. L’any 72 la van vendre a Núñez i Navarro, que hi va projectar un bloc d’habitatges.
La lluita per la casa va ser una reivindicació llarga de dues entitats veïnals, Sant Antoni i l’Esquerra de l’Eixample. Després del franquisme la ciutat no disposava d’equipaments per a les entitats i van ser anys de grans demandes i molt compromís per millorar la vida sociocultural als barris.
Xavier Riu va sortir escollit conseller de districte pel PSUC en el primer ajuntament democràtic i va viure en primera persona com es va aturar el projecte d’enderrocament i expropiació. Això no el va privar de tenir una sensació agredolça, perquè havien aconseguit guanyar l’edifici per al barri però quan va obrir el centre cultural van veure que havia quedat reduït a l’edifici nou i una part de l’històric, mentre que una part important de la Casa Golferichs s’havia cedit a una fundació.
Coneguda com “El Xalet”, la casa Golferichs, era una casa d’estiueig modernista que el propietari va cedir a unes monges i aquestes van vendre a un promotor. Va estar a punt de convertir-se en un bloc de pisos. Els veïns van emprendre una llarga i dura reivindicació al final del franquisme.
Maria Lluïsa Baiget Elies, AV Sant Antoni - Perdre aquesta casa ens va semblar una barbaritat i ens hi vam abocar i els veïns van correspondre molt i llavors de seguida ja s’hi van afegir els de l’Esquerra de l’Eixample, que de fet això pertany a l’Esquerra, encara que ens ho sentim molt de Sant Antoni.”
El primer Ajuntament democràtic va expropiar la finca i la va rehabilitar per convertir-la en equipament. Es va inaugurar el gener del 1989, ara fa 30 anys. Però la satisfacció no va ser completa, ja que es van trobar que una part important de l’edifici històric s’havia cedit a la Fundació Carles Pi i Sunyer. Per als veïns aquesta és una lluita pendent.
Xavier Riu, AV Esquerra de l’Eixample - “Encara seguim reivindicant des de l’associació de veïns que s’acabi d’obrir el xalet per al barri, 40 anys després encara te sentit la frase”
Sylviane Dahan, presidenta AV Esquerra de l’Eixample - “Recuperar tot l’espai i que la fundació, que és una reivindicació de l’associació, que la fundació que és una fundació privada, vagi a un altre lloc per recuperar-lo i gestionar-lo”.
El més urgent, però, insisteixen, és fer manteniment i reparar els degoters que podrien afectar el sostre de l’edifici històric, que és de fusta. Després volen posar el focus a recuperar tot l’espai per al barri. La gestió de l’equipament és un horitzó que encara veuen lluny.
