Normalment el que fem són fires. Doncs venim de fires comercials, d'atraccions de fira, ... Ara la fira de la Candelera, hi anirem pel febrer. Venim de la fira del gall del Prat, venim aquí a la Gran Via...
Sempre anem a un punt o un altre. Estem uns quants dies a cada puesto, els dies que correponen per fira i quan acabem pues recollir i marxar cap a un altre puesto.
És una vida que és bastant dureta, bastant dureta. El que et veu de fora sembla que sigui... només et veu quan estàs aquí a la parada, que et tenen aquí col•locadet, però bueno, no s'imaginen tot el que hi ha al darrere, no?
De moure tot això, col•locar, posar, te na feina... I els horaris, pues bueno, hi ha puestos que tenim horari, com aquí a la fira, que tenim un horari de 10 a 10 i después hi ha fires comercials que també tenen el seu horari, i hi ha fires que els horaris són intempestius, no? Pots obrir un munt d'hores i tancar molt tard al dematí, obrir molt d'hora... Tanques de matinada i obres molt d'hora al dematí, perquè clar, això és un producte que s'ha de menjar quan la gent ja recull cap a casa, xocolata amb xurros, que és lo que vé de gust, i lo que volem menjar.
La professió bueno, pues ha canviat molt, durant molts anys hi havia xurreries aquí a la Gran Via, eren casetes, después s'han anat, pues cada vegada, pues modernitzat... Ara portem aquests remolcs que van molt més ben equipats. Com tot a la vida evoluciona pues nosaltres també hem anat evolucionant una miqueta bastant, crec, eh? Bastant.
