Treballaven molt, feien forja per a ascensors, balconades, portes. El Josep Ullod i Brossa enyora aquella manera de treballar. Ara, assegura que tot es redueix a soldadura i fer anar la radial per assemblar les peces produïdes en sèrie per empreses grans. Ell no, ell va aprendre com s’aprèn un ofici, equivocant-se i tornant-ho a provar.
Una de les poques fornals en actiu
Pica el ferro per fer una punta. Primer l’ha escalfat a la fornal, una de les poques que encara queda activa a la ciutat. L’ofici de forjador, i la forja artística en particular, és un ofici d’abans. El Josep Ullod el va aprendre al taller familiar, on va començar a anar-hi als 14 anys. Explica que als 18 va començar a anar a l’Escola Industrial, hi anava a estudiar pel matí i a la tarda seguia anant al taller, i com que el seu pare treballava a l’antiga, amb ell va aprendre molt, més que a l’escola, assegura.
Al taller hi té un petit museu
Del pare, un aficionat a l’ofici, ha heretat una col•lecció de panys que conserva en unes vitrines, al costat d’altres joies fetes pels seus avantpassats. Aquella manera de treballar assegura que s’està perdent. El Josep al seu taller fa flors, que gairebé ningú sap fer-ne, afegeix, i també forja o volutes, o caps de drac, que afirma que n’és un especialista. Lamenta que tot això s’hagi perdut, perquè, diu, ara ningú ja no ho ensenya a fer.
Amb el pare, havien guanyat força premis amb peces que exposa en un espai annex que ajunta els estils de les tres generacions, inclosa la de l’avi, que va començar coincidint amb l’Exposició Internacional del 1929, en la qual va participar. Eren altres temps per a la forja i els oficis en general.
